La Vil·la romana de l'Aiguacuit (Terrassa, Vallès Occidental) / Eulàlia Barrasetas i Dunjó, Albert Martín i Menéndez, Josep M. Palet i Martínez
Barrasetas i Dunjó, EulàliaBarcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1994
61 p. : il., map. ; 29 cm (
Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 6)
Bibliografia. Resum en català i en castellà.
ISBN 84-393-2777-3
La vil·la de l'Aiguacuit es troba al sud de la ciutat de Terrassa, en un àrea d'intens poblament en època romana. Es presenten els resultats de les campanyes realitzades entre octubre de 1989 i març de 1990, resumint-se els principals resultats de les campanyes anteriors. L'emplaçament de la vil·la ja fou habitat durant el neolític final o el calcolític. La fase I de l'assentament romà s'inicia cap a finals del primer quart del segle I dC., encara que hi ha indicis d'una freqüentació anterior. La vil·la de l'Aiguacuit té una ocupació continuada fins el segle VI dC. Durant la Fase II (finals del segle I-primera meitat del segle III dC) s'afegeix una construcció termal que, amb diverses transformacions, perdura fins a finals del segle IV dC. Això seria, possiblement, indicatiu de que es tracta de la "pars urbana" de la vil·la, si bé falten altres elements constructius o decoratius de tipus luxós, exceptuant la pintura mural del "caldarium". A finals del segle IV dC. la vil·la és totalment remodelada, però les estructures d'aquest període són les més malmeses per les tasques agrícoles. Es té una visió molt parcial de la vil·la, ja que possiblement només es coneix l'extrem sud d'un àrea molt més extensa. Després de l'abandonament de la vil·la cap el segle VI dC., es documenta una reocupació alt-medieval de la que s'ha conservat un conjunt de sitges i altres estructures aïllades.
